FEM UN PLANETARI

Dibuixarem en un paper de foli la mida des òrbites dels vuit planetes. Perquè tot encaixa i està molt bé ens cal traçar-los en la forma que apareix en la següent imatge:

Una base de gruix de suro de la mida d'un foli o una mica més gran.
Per feer els planetes, anem a comprar vuit pilotes d'escuma de pirexpan en quatre diferents mides o, podem fer-los amb massa. Us recomanem aquestes mides, tot i que altres poden ser utilitzats en funció de l'estoc disponible:


-Mercuri i Mart, dues petites de 30.
-Venus i la terra, dues petites de 40.

-Urà i Neptú, dues mitjanes de 60.

-Júpiter i Saturn, dues grans de 90.

-Pintura al tremp en colors i pinzells.

-Cartolina platejada o daurada, per anells de Saturn, 

-un CD.
-Unes tisores de punta Roma.

-Cola sense solvent,. 

-Un full amb fina làmina.
-Huit pals de fusta, d'ells de fer broquetes.

En primer lloc hem d'enganxar el paper amb les òrbites dels vuit planetes dibuixades sobre el suro.

Després, amb molta cura, punxarem totes les boles en els seus pals de broqueta, excepte la de Saturn, perquè caldrà tallar-la per la meitat amb un tallador, per després posar els anells.

Subjectem les boles pel pal de broqueta, i començarem a pintar les boles  de la manera més semblant possible als planetes de veritat. Podem mirar en un llibre,

Cada vegada que acabem de pintar un planeta, el punxarem en la seua òrbita corresponent.

Després, amb cura, marcarem un cercle amb el CD a la cartolina platejada o daurada amb la qual farem els anells de Saturn, per després enganxar-lo entre les dues meitats de la bola de pirexpan.

Pintem Saturn i l'enganxem.  Ja tenim el nostre planetari! 

REFRANYS I DITES

Un refrany és l'exposició de sentència d'una idea, de la qual porta una conclusió, ensenyament o norma de conducta. Solen ser frases i expressions que en un moment donat han sigut dites per algú i que per la seua gràcia, veracitat o validesa per a expressar el que es vol dir, de seguida s'arrelen a tots els parlants d'una regió, d'una parla en concret o de tot el món.

Les dites són una creació social, comunitària i contínua, que recrea històries, sentiments, saviesa antiga, consells, remeis, etc. d'una societat amb identitat pròpia. Cada llengua espressa una forma de veure el món i les dites són una expressió popular d'aquest món.

La paremiollogia és l'estudi dels refranys. Si fossen persones, podríem dir que són com aquells amics que només veiem de tant en tant, molt de tant en tant, per alguns, però que sabem que, en els moments complicats, quan necessitem ajuda, sempre vindran a rescatar-nos. Són l'amic fidel i discret, a qui no li agrada molestar, però que sempre respon a la teua crida a pun per donar-te un cop de mà. Passen per les nostres vides, més o menys desapercebuts, amb més o menys freqüència, però sempre hi són presents.

El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conta un ensenyament. Sol utilitzar el recurs de la rima per memoritzar-lo millor, i de vegades hi ha metàfores, es a dir, té un sentit figurat, no és del tot literal.

Venen de la tradició oral, refleteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Àlguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrogrades en el fons.  Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica. Cal fer una aposa clara per la recuperació d'aquestes expressions ben genuïnes. No només ens hem de preocupar de l'ortografia. Necessitem recuperar el geni creatiu de la llengua i dotar-la amb les eines necessaràries per expressar-nos en quasevol àmbit i en quasevol situació.

Hi ha refranys de molts tipus. Malgrat aquesta climatologia que tenim tan primaveral tardorenca que en tenim, estem a l'hivern. I el que cal és fred, boira, neu, pluja i, com no. els núvols al cel protagonistes del temps. 

He trobat diferents dites i refranys sobre el temps en les diferents estacions de l'any i hui vull compartir amb vosaltres un grapat sobre els núvols que són ben cusiosos i interessants.

http:www.xtec.cat/-scervell/reculls/dites.htm

COM S'ORIGINA EL DIA I LA NIT?

Si el moviment de translació genera les estacions, el moviment de rotació genera el dia i la nit.
És obvi que al girar sobre si mateixa, la Terra exposa una part al Sol (dia) i n'amaga una altra (nit). Si l'eix de rotació de la Terra fos perpendicular al Pla de l'Eclíptica, la zona exposada al dia i a la nit seria sempre la mateixa i per tant tots els dies durarien 12 hores, igual que la nit, a tots els punts del planeta.

Però no és així. Ja hem vist que quan la Terra s'inclina cap al Sol pel Pol Nord, hi ha una zona al voltant d'aquest pol on sempre hi toca el sol, és a dir, sempre és de dia. Al voltant del pol sud, en canvi, sempre és de nit. Això passa quan és primavera i estiu a l'hemisferi nord (tardor i hivern a l'hemisferi sud).

Hi ha un parell de dies al llarg de l'any que aquesta situació arriba a uns extrems: els solsticis. En aquests dies la inclinació de l'eix de la terra en direcció al Sol ésmàxima. Quan es tracta d'una inclinació del Pol Nord cap al Sol, s'anomena solstici d'estiu a l'hemisferi nord i solstici d'hivern a l'hemisferi sud; aquesta data està al voltant del 21 de juny. Quan és el Pol Sud el que s'acosta al Sol, el nom s'alterna: solstici d'hivern a l'hemisferi nord i solstici d'estiu a l'hemisferi sud: aquesta data està al voltant del 21 de desembre.

Al llarg de l'any, hi ha també dos moments particulars: són aquells on la declinació no és cap a Sol sinó tangencial, de forma que els dos pols estan igual de propers al Sol. Això provoca que el dia i la nit siguin iguals a tota la Terra: 12 hores. La paraula llatina equinocci ve a reflectir aquest fet. Anomenem equinocci de primavera a l'hemisferi nord aquell que es produeix al voltant del 21 de març, quan l'hemisferi nord va de l'hivern a l'estiu, i equinocci de tardor a l'hemisferi nord, al voltant del 21 de setembre, quan l'hemisferi nord va de l'estiu cap a l'hivern. Evidentment, a l'hemisferi sud els noms són a l'inrevés.
Per tant, la durada del dia i la nit només és igual, durant tot l'any, als lloc situats damunt l'equador. Als altres llocs de la terra hi ha mig any que el dia és més llarg que la nit i viceversa. La durada del dia augmenta des dels solstici d'hivern fins al solstici d'estiu i disminueix la resta de l'any.

El dia de l'equinocci el dia i la nit duren 12 hores a tot arreu del món, mentre que el dia del solstici la duració del dia és extrema: el màxim de llarg o el màxim de curt. Aquest dia, per damunt dels cercles polars és sempre de dia o sempre de nit. Entre els cercles polars i l'equador el dia és més llarg de 12 hores o més curt de 12 hores.

https://www.youtube.com/watch?v=q_TqQawb-Kg      

LES PRIMERES DONES ASTRONAUTES

El 12 d'abril de 1961 l'astronauta Yuri Gagarin va arribar al cosmos a bord de la llegendària nau soviètica Vostok i d'aquesta manera va començar el camí dels homes cap a l'Univers, camí que va tenir un principi dintre la història de la ciència, però que ja no tindrà fi. Molts han estat els astronautes masculins, principalment dels Estats Units, de la Unió Soviètica i d'alguna altra nacionalitat, però han estat poques les dones astronautes, sobre tot al principi de l'era de la conquista de l'espai. El 16 de juny de 1963, dos anys després de Yuri Gagarin, Valentina Tereshkova es va convertir en la primera dona cosmonauta de la història. Aleshores tenia 26 anys, i amb la nau Vostok-6 va donar 48 voltes al planeta Terra. Aquest viatge va durar 3 dies. El seu retorn va ésser apoteòsic i va ser rebuda com una heroïna a la plaça Roja de Moscou. 

Es va comentar que portava un casc molt pesant, que estava dissenyat per protegir-la, però l'aterratge fou tan dur que el caire del casc li va fer una ferida a la cara. En una entrevista va afirmar que "recordava fins i tot els més petits detalls de cada moment del seu vol, és una cosa que no es pot oblidar. Però sí que m'he de referir a la impressió principal, puc dir que va ser veure la Terra des de la nau còsmica. El nostre planeta és molt formós i és una tasca de tots conservar una boniquesa tan sorprenent". També va comentar unes paraules que encara avui segueixen vigents: "La formació com a astronauta requereix el mateix en una dona que en un home. Treballem en les mateixes condicions i som valorats en els mateixos termes". No obstant no devia ser del tot així, ja que sempre hi ha hagut més homes astronautes que  dones.

 Foren necessaris gairebé 20 anys més, fins a l'agost de 1982, perquè Svetlana Savitskaia es convertís en la segona dona que va volar per l'espai, juntament amb altres dos cosmonautes que van estar a bord de la càpsula Soyuz-T7 durant un vol que va durar 7 dies, 21 hores i 52 minuts. 

Més endavant, el juny de 1984, Savitskaia va participar en la missió Soyuz-T12/Salyut-7, que va durar 11 dies, i va ser aleshores quan es va convertir en la primera dona que va realitzar una activitat extravehicular. La seva sortida a l'espai va durar 3 hores i 35 minuts. 

La tercera dona astronauta va ser la nord-americana Sally Ride, de 32 anys, que el 13 de juny de 1983 va participar en la setena missió de la llançadora espacial dels EEUU i va pujar a l'espai després de 57 compatriotes del sexe masculí. Va ser coneguda com "Sally de les estrelles" i és diplomada en astrofísica. 

També era una dona la primera persona civil que va volar a bord d'una llançadora espacial: Es deia Sharon Christa McAuliffe, de 37 anys i era mare de dos nens. Va ser escollida personalment pel president Reagan per a aquesta missió, però la seva aventura va tenir un final inesperat i tràgic: 73 segons després d'enlairar-se de Cap Canyaveral, el transbordador espacial Challenger va esclatar i van morir els seus 7 tripulants, entre els quals també hi havia una altra dona: Judith Resnik, enginyera electrònica i biòloga, de 37 anys. McAuliffe era professora de literatura anglesa i la seva missió en aquell vol era la d'impartir la primera classe als nens des de l'espai. Era el 28 de gener de 1986. Ara la llista de dones astronautes ja és molt llarga, i el seu treball és molt important en tots els aspectes.

                                                              

https://www.google.es/search?q=Svetlana+Savitskaia&rlz=1C1AOHY_enES708ES708&espv=2&biw=1360&bih=653&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjbvanl6JzRAhWMnBoKHfIYAicQsAQIKw

https://www.google.es/search?q=Sally+Ride,&espv=2&rlz=1C1AOHY_enES708ES708&biw=1360&bih=653&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwi7qua76pzRAhUHiRoKHVLHD2MQ_AUIBigB 

https://www.google.es/search?q=Sharon+Christa+McAuliffe,&espv=2&biw=1360&bih=653&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj2ufDu6pzRAhUBCBoKHZ5mD70Q_AUIBigB

https://www.google.es/search?q=Judith+Resnik,&espv=2&biw=1360&bih=653&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiP0IWX65zRAhVDXhoKHVjJCJkQ_AUIBigB

QUÈ PASSARIA SI ELS ASTRONÀUTES NO PORTESSIN EL VESTIT ESPACIAL?

• La La falta d'oxígen ens deixaria inconscients en 15 segons
•  La baixa pressió atmosfèrica faria bullir la sang i altres líquids del cos.
•   Amb llum solar estaríem a 120ºC, i a l'ombra tindríem molt fred perquè arribaríem a -100ºC.
•   Estaríem exposats a la radiació directa del Sol.
•   Reberíem l'impacte de partícules de pols interestelar que viatgen a grans velocistas.

QUÈ ELS PROPORCIONA?

• Una pressió interna estable. Aquesta pot ser menor que la pressió atmosfèrica de la terra, i per això normalment no cal portar nitrogen en el vestit.
•   Oxigen respirable. La circulació d'oxigen respirable està controlada pel Sistema Primari de Suport Vital.
•    Regulació de la temperatura
• Escut contra la radiació ultraviolada.
• Escut limitat contra altres tipus de radiacions
• Formes per al còmode emmagatzematge de menjar, aigua i begudes isotòniques.

PARTS DEL TRATJE:

• Camals: El vestit es compon d'uns pantalons i un anell ventral ajustable en alçada i amplada per tal que pugui ser usat per diferents persones.
• Tronc: Al anell ventral s'acobla una camisa amb anells als canells i al coll.
• Guants: Són una part especialment cuidada perquè ha de permetre certa sensibilitat per manejar eines i al mateix temps protegir de l'espai exterior. Solen ser fets a mida.
• Nucli: És una altra peça d'especial delicadesa, donat que ha de permetre una àmplia visibilitat, ser robust, tenir diverses pantalles per protegir els ulls de la radiació sense impedir veure, oferir un o dos micròfons per a la ràdio, auriculars i una pantalla on apareguin missatges escrits.
• Motxilla: En ella van les ampolles d'aire per poder respirar, el regulador per compensar la diferència de pressió, les bateries i la ràdio.
• Tubs d'evacuació: Una sèrie de conductes per permetre l'astronauta orinar i defecar si fos necessari sense que suposi un perill ni una molèstia. 

INCONVENIENTS DE LA VESTIMENTA

• Alt cost: Malgrat que s'han aconseguit reduccions en aquest camp gràcies a l'experiència, el preu de cada un és una cosa que ha demostrat ser molt difícil de solucionar. Es podria aconseguir una reducció fabricant-los en sèrie, però molts components ha de ser confeccionats a mida.

• Temps per entrar i sortir: La quantitat i la precisió d'ajustos que necessita el vestit, el seu volum, la delicadesa dels seus components i totes les comprovacions necessàries fan que l'operació de vestir-se pugua superar la mitja hora o fins i tot més.

• Incomoditat: Tot i els esforços el vestit espacial no deixa de ser un globus inflable, el que ho torna gran i aparatós. S'han estudiat vestits de formes dures i elàstiques; però de moment no són una alternativa. També resulta molt difícil de resoldre la sensibilitat, sobretot a les mans.

• Pes: El vestit, a causa de les seves múltiples parts, pesa molt, motiu pel qual els astronautes han d'estar en bona forma física durant els entrenaments.
  

http://mon-infantil.blogspot.com.es/2013/04/els-astronautes-parts-del-vestit.html

COM VIUEN ELS ASTRONAUTES A L'ESTACIÓ ESPACIAL?

Els astronautes hi arriben amb una nau, desembarquen i fan feina durant mesos i després tornen a la Terra i hi van altres astronautes i científics. Dins l'estació espacial internacional, no duen vestits espacials, van vestits amb roba normal, com nosaltres. Allà dins hi ha oxígen per respirar i estan protegits del Sol.

 Com és que els astronautes floten?

A la Terra, hi ha una força, la força de gravetat, que fa que totes coses estiguen enganxades a la Terra. En canvi, a l'espai, no hi ha la força de gravetat i això fa que les persones i les coses surin. Sembla divertit, però no ho es! Els astronautes abans d'anar a l'espai, s'han de preparar molt bé sinó es podrien posar malats.

És molt important que els astronautes facin molt d'exercici per no perdre la musculatura, ja que viure a l'espai és molt cansat i aprima molt!

Com i què mengen els astronautes?

Per poder menjar, es col.loquen una palangana lligada a la roba. El beure està dins un got amb tapa i beuen amb una palleta.

Com que no poden cuinar dins la nau, ja que tot sortiria flotant, els astronautes s'alimenten de menjars preparats en bossetes i tenen una gran varietat d'aliments: galetes, sics, fruita, verdura, cereals, pasta... Han de menjar molt sa!

Com es dutxen?

Dins l'estació espacial internacional no hi ha dutxes. No es poden dutxar ja que com que no hi ha gravetat, l'aigua no cauria i aniria flotant per la nau en forma de moltes gotes.

Per rentarse el cos, ho fan amb unes tovalloletes i per netejar-se els cabells, ho fan amb un xampú, especial per astronautes, que no ha de menester aigua.

Com fan els pipís i les caques?

Quan volen anar al wàter, les dones duen un panyal i els homes tenen uns aspiradors pel pipí. Quan volen fer caca, els astronautes es fermen a uns waters especial i enlloc d'estirar la cadena i que surta l'aigua, hi ha un xorro d'aire i ho aspira tot.

Com dormen els astronautes?

Per dormir, es fiquen dins un sac de dormir enganxat a la paret, dormen de peus i es posen un antifaç perquè no els hi moleste la llum del Sol.

http://escolalesmoreres.weebly.com/bloc/com-viuen-els-astronautes-a-lestacio-espacial

http://www.ccma.cat/tv3/super3/de-que-va/de-que-va-num-4-la-conquesta-de-la-lluna/video/3461690/

LA LLUNA

La Lluna és una bola de roca que gira al voltant de la Terra. Aparentment la veiem tan gran com el Sol, però això és perquè la tenim molt a prop; en realitat és molt petita, unes 50 vegades menor que la Terra en volum.

Què hi podem veure?

La Lluna vista a ull nu és realment preciosa. Es veuen unes zones més clares i altres de més fosques. A les més fosques se les anomena mars, perquè a l’antiga Grècia es pensaven que eren zones cobertes d’aigua. Les més clares reben el nom d’altiplans.

En realitat els mars són grans extensions de magma, que va sortir de l’interior del planeta després de l’impacte de grans meteorits. Són estructures molt grans, fàcilment visibles a ull nu o a través d’uns prismàtics. Vistes amb telescopi es poden percebre variacions de tonalitat i pocs cràters (la qual cosa demostra que són zones relativament joves).

Els altiplans, per contra, són zones molt antigues; són el que queda de l’escorça primitiva de la Lluna. Estan completament coberts de cràters. Els cràters també van ser formats per impactes de meteors, tot i que molt més petits que els que van originar els mars. Els impactes més violents van originar cràters amb un petit pic al centre. És recomanable observar-los a través d’un telescopi, tot i que els més grans es poden veure a través d’uns prismàtics.

En les vores d'alguns mars apareixen serralades o fileres de petites muntanyes.

Fixeu-vos en la línia d’ombra que separa la part il·luminada de la Lluna de la part fosca. Rep el nom de terminador i és el millor lloc per mirar, perquè les ombres són molt fortes i podreu apreciar molt bé el volum i l’alçada de les muntanyes i cràters.

El millor moment per observar la Lluna és durant el Quart Creixent i els quatre o cinc dies següents. La zona sud és molt interessant, és una de les zones més antigues de la superfície lunar i està plena de cràters. La fase de Lluna Plena no és gaire bona, perquè en aquesta fase no es veuen bé les ombres, i dóna la sensació de que els cràters i muntanyes no tinguin volum.

Les fases de la Lluna

La Lluna brilla perquè reflecteix la llum del Sol. Com que la Lluna gira al voltant de la Terra, això fa que el tros il·luminat vaja canviant contínuament, segons quina siga la seua posició respecte de la Terra i del Sol.

Els diferents aspectes que mostra la Lluna s’anomenen fases. Les principals són:

	Lluna nova: no veiem la Lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres no està il·luminat.
	En els dies següents, anirà apareixent una petita franja il·luminada a la dreta, que dia a dia s’anirà fent més gran.
	Quart creixent: només té il·luminada la meitat dreta (té forma de D).
	Cada dia que passa el tros il·luminat és més gran.
	Lluna plena: tot el disc lunar està il·luminat.
	Després d’això, començaran a aparèixer ombres pel cantó de la dreta, i cada dia el tros il·luminat anirà decreixent.
	Quart minvant: tan sols està il·luminada la meitat esquerra (té forma de C).
	Cada dia que passa el tros il·luminat s’anirà fent més petit, fins que tornarem a estaen la fase de Lluna nova.                         http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/lluna/index5.htm

EL SOL

És l'estrella més propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum. Gira al voltant del centre de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d'anys.

El Sol és també la nostra principal font d'energia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. Conté més del 99% de tota matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.

Es va formar fa 4.500 milions d'anys i té combustible per a 5.000 milions més. després començarà a fer-se més i més gran, fins convertir-se en una gegant roja. Finalment s'enfonsarà pel seu propi pes i es convertirà en una enana blanca, que pot trigar un trilió d'anys a refredar-se.

La capa exterior és la que veiem. S'anomena fotosfera i té una temperatura d'uns 6.000ºC, amb zones més fredes, 4.000ºC, que anomenem taques solars.

L'energia solar es crea a l'interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altísima, que provoca reaccions nuclears. El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment, quan cauen al Sol, es desintegren.

Actualment s'estudia des de satèlits, com ara l'Observatori Heliosfèric i Solar (SOHO), dotats d'instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s'havien pogut estudiar. A més de l'obsevació amb telescopis convencionals, s'utilitzen : el coronògraf, que analitza la corona solar, el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic, i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles per a l'ull humà.

https://www.youtube.com/watch?v=eCwJ-VSliN8

ELS PLANETES

Un planeta és un cos sòlid que hi ha al cel i que gira al voltant d'una estrella. Els planetes del Sistema Solar són:

• MERCURI: És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. És més petit del Sistema Solar. És més petit que la Terra, però més gran que la Lluna. Quan un costat de Mercuri és de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425ºC. Les zones a l'ombra baixen fins als 170º sota zero. Els pols es mantenen sempre molt freds. No té satèl.lits i està format de roques i gel.
• VENUS: És el segon planeta del Sistema Solar. És molt semblant a la Terra en mida i pes. Tots dos es van formar en la mateixa època. No té oceans i la seua temperatura pot arribar a 480ºC. A la seua superfície hi ha molts volcans. No té satèl.lits.
• LA TERRA: És el nostre planeta i l'únic habitat. Li diuen el planeta blau perquè quasi tot és aigua.És el més gran dels planetes rocosos. Té un satèl.lit: la Lluna. És l'únic planet que té aigua, atmosfera i oxigen, i vida.
• MART: és el quart planeta del Sistema Solar, conegut com el planeta roig pels seus tons rosats. Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni. Es pensava que a Mart hi havia vida. Té dos satèl.lits, està format per roques i gel. Mart té moltes coses en comú amb la Terra: rius secs, volcans...
• JÚPITER: aquest planeta gigant no només és el més gran de tots els planetes sinó que també té anell com saturn. Té un anell al seu voltant i un total de 16 satèl.lits fins avui, que s'anomenen les llunes de Júpiter. Hi ha fortes tempestes.
• SATURN: es el sisè planeta del Sistema solar, el diàmetre de Saturn és de 120.000km.  Té un sistema d'anells que es veu des del nostre planeta. És una bola immensa de líquid i gas, amb un petit nucli sòlid. Els seus 7 anells són molt grans i estan formats de gel i pedres. té 61 Llunes.
• URÀ: és el setè planeta més llunyà del Sol. Fa una volta al Sol cada 84 anys i té 27 satèlits, és un planeta gegant i gasós.Hi ha forts vents. Té 27 Llunes i 13 anells molt fins.
• NEPTÚ: s'anomena Neptú en honor al déu romà del mar. Té dos satèl.lits molt importants. És més gran que la Terra i s'assembla molt a Urà. La temperatura pot arribar a -218ºC. Té anells i 13 satèl.lits. Fa molt de vent i hi ha tempestes.

http://www.xtec.es/~jmoreno1/sistsol/planeta.htm
https://www.youtube.com/watch?v=bfO3ifjFBmI&t=49s

L'UNIVERS

L'Univers és el conjunt de les galàxies amb els seus estels, planetes i pols. És tan gran que costa imaginar-nos-el del tot. És va originar a partir d'una gran explosió. Aquesta explosió es diu "Big Bang".
http://www.slideshare.net/guest312ead5/els-planetes

ELS PLANETES: 

són grans masses esfèriques que orbiten al voltant del Sol. El nostre Sistema Solar conté huit planetes: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/planetes.htm
http://www.youtube.com/watch?v=XA8NaBe-ebw&feature=related

ELS SATÈL.LITS:

Un satèl.lit és un cos celeste que gira al voltant d'un planeta. La Lluna és el satèl.lit natural de la Terra.

LA LLUNA: brilla gràcies a la llum del Sol. la temperatura és extrema. Va dels 150ºC fins als -155ºC. No hi ha aigua. El terra està cobert de pols i pedres. Hi ha cràters immensos, que s'han format per culpa dels meteorits i muntanyes.

LES FASES DE LA LLUNA: la Lluna té un cicle de 28 dies. Aquest cicle és l'origen  de les fases de la Lluna. 

Les fases són: Lluna nova, quart creixent, Lluna plena i quart minvant.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/lluna/index5.htm

LES GALÀXIES:

És una agrupació d'estrelles, de gasos i de pols. A dins hi ha planetes i estrelles. La Terra està situada a la Via Làctia. Altres galàxies són: Andròmeda, el Drac, M32, El Triangle... Les galàxies poden tenir diferents formes: globus, planes, espirals...

LES CONSTELACIONS:

És un grup d'estrelles, que quan les veus et pots imaginar la figura. Algunes constel.lacions són: L'Ossa Major, Orió, Sirius, Sagitari, Bessons...

http://www.jouscout.com/astro/estrella.htm

ALTRES ASTRES

Cometa: un cometa és un cos fràgil i petit de forma irregular que gira al voltant del Sol. Quan el cometa s'acosta al Sol i s'escalfa, els gasos s'evaporen i formen la cabellera. Quan es torna a allunyar, els gasos es gelen i la cua desapareix. Alguns cometes són: el Halley, el West o el Mueller.

Estel fugaç: és una partícula petita de pols o un tros de roca de l'espai que es crema quan entra a l'atmosfera i forma una línea de llum al cel.

https://www.youtube.com/watch?v=erwemhDhIN8&t=28s