QUÈ PASSARIA SI ELS ASTRONÀUTES NO PORTESSIN EL VESTIT ESPACIAL?
- La La falta d'oxígen ens deixaria
inconscients en 15 segons
- La baixa pressió atmosfèrica
faria bullir la sang i altres líquids del cos.
- Amb llum solar estaríem a 120ºC,
i a l'ombra tindríem molt fred perquè arribaríem a -100ºC.
- Estaríem exposats a la radiació
directa del Sol.
- Reberíem l'impacte de partícules
de pols interestelar que viatgen a grans velocistas.
QUÈ ELS PROPORCIONA?
- Una pressió interna estable. Aquesta pot ser menor
que la pressió atmosfèrica de la terra, i per això normalment no cal portar
nitrogen en el vestit.
- Oxigen respirable. La circulació d'oxigen
respirable està controlada pel Sistema Primari de Suport Vital.
- Regulació de la temperatura
- Escut
contra la radiació ultraviolada.
- Escut
limitat contra altres tipus de radiacions
- Formes
per al còmode emmagatzematge de menjar, aigua i begudes isotòniques.
PARTS DEL TRATJE:
- Camals: El vestit es compon d'uns pantalons
i un anell ventral ajustable en alçada i amplada per tal que pugui ser usat per
diferents persones.
- Tronc: Al anell ventral s'acobla una camisa amb anells als canells i al coll.
- Guants: Són una part especialment cuidada perquè ha de permetre
certa sensibilitat per manejar eines i al mateix temps protegir de l'espai
exterior. Solen ser fets a mida.
- Nucli: És una altra peça d'especial delicadesa, donat que ha de
permetre una àmplia visibilitat, ser robust, tenir diverses pantalles per
protegir els ulls de la radiació sense impedir veure, oferir un o dos micròfons
per a la ràdio, auriculars i una pantalla on apareguin missatges escrits.
- Motxilla: En ella van les ampolles d'aire per poder respirar, el
regulador per compensar la diferència de pressió, les bateries i la ràdio.
- Tubs d'evacuació: Una sèrie de conductes per permetre l'astronauta orinar i
defecar si fos necessari sense que suposi un perill ni una molèstia.
INCONVENIENTS DE LA VESTIMENTA
- Alt cost: Malgrat que s'han aconseguit reduccions en aquest camp
gràcies a l'experiència, el preu de cada un és una cosa que ha demostrat ser
molt difícil de solucionar. Es podria aconseguir una reducció fabricant-los en
sèrie, però molts components ha de ser confeccionats a mida.
- Temps per
entrar i sortir: La quantitat i la
precisió d'ajustos que necessita el vestit, el seu volum, la delicadesa dels
seus components i totes les comprovacions necessàries fan que l'operació de
vestir-se pugua superar la mitja hora o fins i tot més.
- Incomoditat: Tot i els esforços el vestit espacial no deixa de ser un
globus inflable, el que ho torna gran i aparatós. S'han estudiat vestits de
formes dures i elàstiques; però de moment no són una alternativa. També resulta
molt difícil de resoldre la sensibilitat, sobretot a les mans.
- Pes: El vestit, a causa de les seves múltiples parts, pesa
molt, motiu pel qual els astronautes han d'estar en bona forma física durant
els entrenaments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario