QUÈ PASSARIA SI ELS ASTRONÀUTES NO PORTESSIN EL VESTIT ESPACIAL?
La La falta d'oxígen ens deixaria
inconscients en 15 segons
La baixa pressió atmosfèrica
faria bullir la sang i altres líquids del cos.
Amb llum solar estaríem a 120ºC,
i a l'ombra tindríem molt fred perquè arribaríem a -100ºC.
Estaríem exposats a la radiació
directa del Sol.
Reberíem l'impacte de partícules
de pols interestelar que viatgen a grans velocistas.
QUÈ ELS PROPORCIONA?
Unapressióinterna estable. Aquesta pot ser menor
que la pressió atmosfèrica de la terra, i per això normalment no cal portar
nitrogen en el vestit.
Oxigenrespirable. La circulació d'oxigen
respirable està controlada pel Sistema Primari de Suport Vital.
Regulació de la temperatura
Escut
contra laradiació ultraviolada.
Escut
limitat contra altres tipus deradiacions
Formes
per al còmode emmagatzematge de menjar, aigua i begudes isotòniques.
PARTS DEL TRATJE:
Camals: El vestit es compon d'uns pantalons
i un anell ventral ajustable en alçada i amplada per tal que pugui ser usat per
diferents persones.
Tronc: Al anell ventral s'acobla unacamisaamb anells als canells i al coll.
Guants: Són una part especialment cuidada perquè ha de permetre
certa sensibilitat per manejar eines i al mateix temps protegir de l'espai
exterior. Solen ser fets a mida.
Nucli: És una altra peça d'especial delicadesa, donat que ha de
permetre una àmplia visibilitat, ser robust, tenir diverses pantalles per
protegir els ulls de la radiació sense impedir veure, oferir un o dos micròfons
per a la ràdio, auriculars i una pantalla on apareguin missatges escrits.
Motxilla: En ella van les ampolles d'aire per poder respirar, el
regulador per compensar la diferència de pressió, les bateries i la ràdio.
Tubs d'evacuació:Una sèrie de conductes per permetre l'astronauta orinar i
defecar si fos necessari sense que suposi un perill ni una molèstia.
INCONVENIENTS DE LA VESTIMENTA
Alt cost: Malgrat que s'han aconseguit reduccions en aquest camp
gràcies a l'experiència, el preu de cada un és una cosa que ha demostrat ser
molt difícil de solucionar. Es podria aconseguir una reducció fabricant-los en
sèrie, però molts components ha de ser confeccionats a mida.
Temps per
entrar i sortir: La quantitat i la
precisió d'ajustos que necessita el vestit, el seu volum, la delicadesa dels
seus components i totes les comprovacions necessàries fan que l'operació de
vestir-se pugua superar la mitja hora o fins i tot més.
Incomoditat: Tot i els esforços el vestit espacial no deixa de ser un
globus inflable, el que ho torna gran i aparatós. S'han estudiat vestits de
formes dures i elàstiques; però de moment no són una alternativa. També resulta
molt difícil de resoldre la sensibilitat, sobretot a les mans.
Pes: El vestit, a causa de les seves múltiples parts, pesa
molt, motiu pel qual els astronautes han d'estar en bona forma física durant
els entrenaments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario